Àngel Ros, president del PSC, estarà present al tradicional sopar de l’agrupació socialista del Vendrell a Can Corbella

Una imatge del tradicional sopar de Can Corbella al Vendrell. Fotografia de Ramón Costa.

Una imatge del tradicional sopar de Can Corbella al Vendrell.

Aquest divendres 1 d’agost Àngel Ros, president del PSC, serà un dels convidats al sopar que organitza el PSC del Vendrell que comptarà també amb la presència de l’expresident José Montilla.

Aquest divendres 1 d’agost es celebrarà el tradicional sopar de Can Corbella que organitza l’agrupació socialista del Vendrell.

En la trobada d’aquest any destaca la presència d’Àngel Ros, alcalde de Lleida i des de fa unes setmanes, president del PSC. José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya, repetirà novament, com ha fet els darrers anys, i estarà present a aquesta tradicional trobada estiuenca.

A nivell de comarca del Baix Penedès cal destacar la presència de Martí Carnicer, alcalde del Vendrell i Xus Sequera, senadora del PSC així com d’ Imma Costa, alcaldessa del Montmell i Joan Sans, alcalde de l’Arboç.

També assistiran altres càrrecs institucionals del PSC de la demarcació de Tarragona com els diputats al Parlament de Catalunya Xavier Sabaté, Núria Segú i Núria Parlon; els representants socialistes a la Diputació de Tarragona Josep Masdeu i Toni Brull i el diputat al Congrés dels Diputats, Joan Ruiz.

En total, es calcula que prop de 200 persones, entre militants i simpatitzants del PSC participaran d’aquesta trobada que es celebrarà divendres vinent al Vendrell.

Anuncios
Publicado en El Vendrell, Martí Carnicer, PSC Vendrell | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Rafel Gosalvez serà el nou regidor socialista a l’Ajuntament del Vendrell

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Rafel Gosalvez

Rafel Gosalvez serà el substitut del regidor Joan Josep Nin que ha presentat la seva renúncia al càrrec per motius personals.

Rafel Gosalvez Vidal (36 anys) serà el nou regidor del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament del Vendrell en substitució de Joan Josep Nin que ha renunciat al càrrec per motius personals.

Rafel Gosalvez és Director d’Unitats d’Escolarització Compartida del Vendrell, Calafell i Cunit. Està Llicenciat en Pedagogia i pertany, a la vegada que col•labora de manera activa, amb el Ball de Diables del Vendrell.

Gosalvez ocupava, com a independent, el lloc número 8 a la llista del PSC del Vendrell a les eleccions municipals del 2011.

Agraïment a la feina feta pel regidor Joan Josep Nin

D’altra banda, des del Grup Socialista volem agrair la feina i tasca desenvolupada per Joan Josep Nin tant com a membre del Grup Municipal Socialista així com a regidor de l’Ajuntament. Des del PSC respectem la seva decisió així com els seus motius personals per renunciar al càrrec que ha ostentat des de l’any 2011.

Aquesta renúncia tindrà lloc a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament que es celebrarà el proper dijous 31 de juliol a les 12.30 hores.

El Vendrell, 30 de juliol de 2014

Publicado en El Vendrell, Política local, Política Municipal, PSC Vendrell | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

III República

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Kenneth Martínez, regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell

L’anunci d’abdicació del rei Joan Carles I és un fet de transcendència històrica. Joan Carles és un personatge de dimensió històrica, que serà objecte d’estudi en el futur per part dels historiadors, que amb les seves interpretacions generaran el debat sobre la valoració del seu regnat. Però fins llavors, és innegable que una persona que ha sigut el cap de l’estat durant 39 anys se l’ha de valorar en el seu conjunt i en la seva dimensió pública.

Joan Carles va ser proclamat rei desde la emoción en el recuerdo a Franco dos dies després de la mort del dictador, i va assumir tots els poders que fins llavors havia ostentat el mateix Franco. El nou rei (i els seus assessors) van ser prou intel•ligents, encara que només fos per salvar la pròpia corona, per entendre que Espanya no podia continuar sent la rara avis d’Europa després de 40 anys de dictadura. Per tant, calia normalitzar el país en el context europeu, integrant-lo en els països democràtics, en la CEE i en l’OTAN com una monarquia parlamentària, assimilable a la de Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos o les monarquies escandinaves. Amb la Constitució de 1978, el rei renunciava a tot el seu poder i les seves funcions es limitaven a les representatives; el Rey es el Jefe del Estado (i de l’exèrcit), símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones y asume la más alta representación del Estado Español en las relaciones internacionales. Des de llavors, i sent conscients que la transició també va implicar la renúncia a jutjar el franquisme i permetre la continuïtat econòmica i social dels seus hereus, Espanya ha progressat enormement, arribant a assolir quotes de progrés social que ens normalitzen respecte els nostres veïns europeus més importants.

Tot aquest període d’èxit històric s’ha esgotat, les nostres bases de desenvolupament econòmic, social i pacte polític s’han de renovar, ja no serveixen per a les noves circumstàncies. Cada generació necessita sentir-se protagonista de la construcció d’un nou projecte col•lectiu, si no corre el risc d’allunyar-se emocionalment de la política (corresponsabilitat de tots en la governança) i acabar veient-la com una estructura buida, de domini o imposada.

L’abdicació del rei Joan Carles no és una decisió sense intencionalitat política al darrere, per tant, la successió anirà acompanyada de reformes polítiques àmplies. En el S.XXI i amb el grau de maduresa de la societat espanyola ja no és viable una simple successió basada en la gracia de Dios, en el dret de conquesta o per herència familiar com en el passat. Necessitarà la legitimació de la sobirania nacional. Ningú posa en dubte que el príncep Felip sigui una persona preparada i qualificada, però segur que és conscient que, a l’igual que el seu pare va fer, requereix d’avals més enllà de la seva imatge i la seva popularitat en el paper couché. Aquesta legitimació només l’aconseguirà si lidera reformes profundes i valida en referèndum el règim monàrquic.

No obstant, la Història avança, i la modernitat i la millora democràtica exigeix estendre l’ideal d’igualtat, la cultura de l’esforç i la meritocràcia. La màxima magistratura de l’Estat no pot ser una excepció, tot el contrari, ha de ser l’exemple. La República és el règim polític que necessita Espanya per impulsar una nova etapa històrica. En el cas català, sense el pecat original d’una posició de subordinació que per a molts representa la dinastia borbònica. Ni la corona, ni una sola persona, pot ser el símbol ni el garant de tot un país, ha de ser la voluntat col•lectiva de tots els ciutadans. El pacte polític i contracte social per obrir un nou període de progrés passa per una república que renovi els pactes lliurement establerts entre els ciutadans i els diferents territoris de l’Estat.

Kenneth Martínez
Militant del PSC

Publicado en Catalunya, Eleccions, Espanya, Europa, Historia, Kenneth Martinez, Política general, PSC Vendrell, Societat | Etiquetado , , , | 1 Comentario

El PSC del Vendrell vol fer un referèndum sobre la monarquia a través de la reforma constitucional

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell

L’executiva dels socialistes vendrellencs entén que és el moment de reformar la constitució i consultar en referèndum a la ciutadania sobre el conjunt de qüestions que afecten a l’ordre constitucional, inclosa la decisió sobre si l’Estat ha de ser una Monarquia Parlamentària o una República Federal.

L’executiva del PSC del Vendrell entén que davant les circumstàncies excepcionals provocades per l’abdicació del rei Joan Carles, ha arribat el moment de plantejar una renovació en profunditat de l’Estat a través d’una reforma constitucional.

Creiem que és necessari que aquesta reforma sigui fruit d’un procés del qual el conjunt dels ciutadans se’n sentin protagonistes i que resulti en una veritable transformació de l’Estat per a l’aprofundiment de la nostra democràcia. L’executiva del PSC del Vendrell considera que s’ha de consultar en referèndum a la ciutadania sobre el conjunt de qüestions que afecten a l’ordre constitucional, inclosa la decisió sobre si l’Estat ha de ser una Monarquia Parlamentària o una República federal.

Des de les nostres conviccions republicanes, democràtiques i federalistes participarem en aquest debat per superar l’actual bloqueig institucional i contribuir a la construcció d’un nou projecte compartit que permetria la millora democràtica i modernitzadora que necessita el país per sortir de la crisi, tornar a il•lusionar als ciutadans i renovar els pactes entre la ciutadania, les institucions i les diferents nacions d’Espanya.

Pensem, que el mateix príncep Felip hauria de voler legitimar la seva successió a la corona espanyola proposant reformes profundes de la constitució i amb un referèndum en el qual els ciutadans puguem expressar el nostre suport o no a la monarquia com a forma d’Estat.

Publicado en Catalunya, El Vendrell, Historia, Kenneth Martinez, Política general, Polítiques socials | Etiquetado , , , | Deja un comentario

El PSC del Vendrell considera necessària la convocatòria d’un Congrés Extraordinari

Isidre aymerich

El PSC del Vendrell considera necessària la convocatòria d’un Congrés Extraordinari que impulsi els canvis organitzatius i del missatge del PSC per recuperar la vocació de força majoritària i de govern a Catalunya.

L’actual direcció del PSC va iniciar l’any 2011 un nou projecte polític en el pitjor context inimaginable i ha aconseguit definir línies estratègiques i marcar un perfil propi; com defensar una tercera via per solucionar el conflicte identitari, convèncer al PSOE de la necessària reforma constitucional per a Espanya per construir un nou marc de convivència i la permanent defensa de la justícia social i dels drets de la ciutadania. A més, també ha estat la primera formació de govern a impulsar les primàries reglamentades com a fórmula d’elecció dels candidats del partit.

Tot i la feina feta, des del PSC del Vendrell considerem que no ens podem conformar amb ser els representants polítics d’una part de la societat, ni d’unes comarques del país. El 14% dels vots a les darreres eleccions catalanes i europees no són suficients per al nostre objectiu de ser un partit de govern, però sí ens dóna una plataforma de vots ideològicament fidel sobre la que continuar construint el nou projecte.

Al PSC hem de ser capaços de superar les nostres contradiccions internes, ser inclusius, i enfortir la nostra implantació territorial per poder ser creïbles. Això donaria claredat al nostre missatge i ens ajudaria a guanyar en convicció i en confiança.

En aquests moments cal ser proactius i aconseguir tornar a canalitzar a través nostre les demandes de canvi i justícia social que reclama la societat. El PSC del Vendrell demanarà als òrgans responsables del partit la convocatòria d’un Congrés Extraordinari que impulsi els canvis organitzatius i en el missatge fins aconseguir tenir el ressò i el suport social que històricament el PSC ha tingut. La nostra ambició és ser majoritaris per construir un país modern on imperin la justícia social, la igualat i els drets de tota la ciutadania.

El Vendrell, 4 de juny de 2014

Publicado en Catalunya, El Vendrell, Eleccions, Espanya, Política general, Societat | Etiquetado , | Deja un comentario

MEMÒRIA HISTÒRICA EN 50 METRES QUADRATS

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell

Esborrats pràcticament tots els símbols i monuments d’extaltació que la dictadura havia aixecat per tota Catalunya, sovint surt el cas de les plaques de les vivendes de protecció oficial de l’antic Ministerio de la Vivienda. Plaques que ens porten el record de tot una època. Durant el primer franquisme, el país vivia envoltat de misèria, amb escassetat dels productes i infraestructures més bàsiques.

Acabada la guerra, es calcula que van quedar destruïdes 250.000 vivendes, i els anys posteriors, amb la falta de materials per a la construcció i l’Estat sense capacitat per fer inversions en habitatges, van convertir la manca i els preus alts de les vivendes en un problema social molt greu. Aquesta situació es va agreujar amb l’inici del fort creixement demogràfic del baby boom i amb els massius moviments migratoris interns que van desplaçar centenars de milers de persones de les regions més pobres d’Espanya cap a les ciutats més desenvolupades. En aquells anys, la dictadura combinava cínicament un paternalisme feixista cap a les classes treballadores amb la disciplina cuartelaria, els abusos de les presons massificades i l’ambient d’un internat religiós. La Falange, encara que desplaçada del poder polític per les lluites internes de les famílies franquistes i per la derrota del feixisme en la Segona Guerra Mundial, va continuar sent l’instrument de control social del règim.

A partir de la segona meitat dels anys 50, l’Obra Sindical del Hogar, organisme de l’Estat franquista, va construir per tot el país conjunts de blocs de vivendes que conformaven barris, les conegudes com a casas baratas. Només entre 1955-1957 va aixecar més de 56.000 vivendes (durant la bombolla immobiliaria es construien unes 500.000 vivendes anuals). Aquests blocs de pisos, a les afores de les poblacions, de poques plantes, i separats per plazoletas, van ser l’entorn urbà de la classe treballadora d’aquells anys. Pisos de 50 m2, amb un menjador al voltant del qual s’obren tres habitacions i la cuina, i amb un petit rebedor amb el lavabo, on vivien famílies nombroses i amb membres de vàries generacions.

Pisos tan petits obligava a que la vida es fes al carrer, a les plazoletas, on els nois jugàvem a futbol utilitzant com a porteries els balcons baixos dels primers pisos. En aquells barris plens de famílies immigrants d’arreu d’Espanya, la integració en la realitat catalana era difícil. La majoria dels fills d’aquells primers propietaris van progressar econòmicament i van marxar. Mentre, els pares es quedaven i els feien avis, però encara van veure com durant la transició l’atur i la droga els colpejava fort. El temps ha anat deteriorant aquests blocs de pisos i els seus propietaris, ara pensionistes, no poden fer front a la rehabilitació, ni és possible instal•lar ascensors per fer-los-hi la vida més fàcil. En els últims anys, l’edat ha provocat un canvi de propietaris; els preus més assequibles d’aquests pisos petits i senzills ha fet que els nous veïns siguin majoritàriament famílies estrangeres. Famílies que han tornat a omplir les plazoletas amb nens jugant a pilota, però en barris cada vegada més degradats.

Les casas baratas són testimoni de la Història d’aquest país, són part de la memòria històrica d’una part de la societat que va lluitar durant el franquisme per sortir de la misèria; com va dir Paco Candel, bé podria ésser que en el curs de les dues generacions venideres la catalanitat passés a aquests altres catalans. Però sobretot són records per als que hem viscut en elles i que pensem que, a més del necessari suport de les administracions per a la seva rehabilitació, amb el temps s’haurà d’impulsar la catalogació d’aquests conjunts arquitectònics com Bens Culturals d’Interès. Aquesta categoria de protecció del patrimoni ajudaria a conservar els elements originals i assegurar-ne la transmissió a les generacions futures de la rica història social que guarden 50 m2.

Kenneth Martínez

Publicado en El Vendrell, Historia, Kenneth Martinez, PSC Vendrell | Etiquetado | Deja un comentario

Trobada de germanor dels socialistes vendrellencs per celebrar l’1 de maig

fondo mata 1 maig I

Molta participació al dinar de germanor de l’agrupació del PSC del Vendrell al Fondo del Mata per celebrar l’1 de Maig, el dia dels treballadors.

Militants, simpatitzants i amics es van reunir el passat dijous 1 de maig per fer un dinar popular i celebrar junts el dia del treballador. D’aquesta manera, el socialisme vendrellenc va mostra la seva unitat en un moment on cal més unió que mai per defensar els drets civils i socials de la classe treballadora.

Fondo mata 1 maig II

Publicado en El Vendrell, PSC Vendrell | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

Manifest del PSC del Vendrell en homenatge a la II República

Ofrena floral PSC vendrell República

Ens trobem avui aquí per retre el nostre homenatge i donar un sincer record a un dels períodes de la història d’Espanya on més es va treballar pel progrés i la justícia social de la ciutadania d’aquest país. Estem parlant de la II República Espanyola que es va proclamar en un dia lluminós com el d’avui, un 14 d’abril de 1931.

Ja han passat 83 anys d’aquesta data que va obrir la porta a un govern que tenia un projecte modernitzador d’Espanya. Una Espanya que deixava enrere una monarquia incapaç i grisa per rebre il•lusionada un nou projecte de país. El govern de la República volia posar l’estat espanyol al nivell de les principals democràcies europees i va emprendre mesures capdavanteres pels que fa als drets socials i democràtics de la ciutadania transformant el país en un dels sistemes democràtics més progressistes de tot Europa.

Un moment de la lectura del manifest realitzat per la regidora Laia Gomis

Un moment de la lectura del manifest realitzat per la regidora Laia Gomis

Perquè va ser amb el govern de la II República Espanyola quan es van instaurar mesures com el sufragi universal (les dones van poder participar a les eleccions per primer cop a Espanya l’any 1933), es va treballar per l’eliminació de privilegis entre la noblesa, es va apostar per la laïcitat de l’estat enfront l’anterior i també posterior connivència amb l’Església Catòlica, també es va reconèixer el matrimoni civil i el divorci. Fins i tot, en un tema com el dret a l’avortament, a Catalunya es va aplicar una de les lleis més progressistes d’Europa, fet que contrasta amb l’actual contrarreforma del govern central.

Unes polítiques amb les que es construïen uns valors dels quals els socialistes en vam ser impulsors en aquells moments, i ara en som hereus directes. Valors com la igualtat, la justícia social, els drets de la ciutadania i, en particular, de la dona, la participació democràtica oberta a tota la societat, la construcció d’un estat federal plurinacional i l’aposta per uns serveis públics de qualitat i universals.

Aquests valors continuen ben vius en el nostre ideari i en la nostra societat. Vuitanta tres anys després de la proclamació de la Segona República els valors universals de justícia, igualtat i llibertat són ben palpables entre els ciutadans però també depèn de tots nosaltres i de la defensa que en fem que les generacions futures els puguin gaudir.

I tot això, ho diem des d’aquest simbòlic indret del Vendrell, al costat d’aquesta tomba on hi ha dipositades les restes mortals dels soldats caiguts en defensa de la democràcia i de la legalitat republicana, en defensa d’aquests valors universals que mai hem d’oblidar.

Ofrena REP 2014 III

Publicado en Catalunya, El Vendrell, Espanya, Europa, Historia, Kenneth Martinez, Martí Carnicer, Política local, Societat | Etiquetado | Deja un comentario

Missatge de condol de l’agrupació socialista del Vendrell per les víctimes de l’incendi

Descansin en pau

Descansin en pau

Des de l’agrupació socialista del Vendrell ens volem afegir a totes les mostres de solidaritat i suport generades pel tràgic incendi que va afectar a una família del Vendrell i on van morir 4 nens.

Consternats per aquesta tràgica notícia volem, com a PSC del Vendrell, enviar un missatge de condol i de ferm suport a la família de les persones que han perdut la vida, així com animar a la recuperació dels ferits en aquest desgraciat accident.

Des d’aquí, expressar el nostre profund dolor i el major sentiment de solidaritat possible cap a tots els familiars, amics, coneguts i demés persones de bé que s’han vist consternades per aquest tràgic accident on han mort 4 menors de 3, 5, 8 i 12 anys de la nostre vila.

El Vendrell, 26 de març de 2014

Publicado en El Vendrell, Societat | Etiquetado | Deja un comentario

CRIMEA 1854-2014

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell

La UE contempla aquests dies entre sorpresa i preocupació la pervivència real de la geopolítica en la seva frontera Est, a Ucraïna, i s’enfronta a una mena de dimensió desconeguda. L’enfrontament civil sota zero i coberts de neu entre partidaris d’una aproximació a Occident i aquells partidaris de mantenir els llaços amb la Mare Rússia afecta directament a l’orgull, història i interessos russos. Rússia és una gran potència exportadora de primeres matèries, que li garanteixen la seva influència mundial, però sense sortides als oceans. Els estrets dels Dardanels al Mar Negre/Mar Mediterrani i els estrets danesos entre el Mar Bàltic/Mar del Nord li deixen com a única via oberta el port gelat de Múrmansk, a l’Oceà Àrtic. Aquesta és la feblesa geogràfica de Rússia, una mena de geni tancat dins d’una làmpara màgica. Però a més, el Mar Negre i Crimea han estat el pont entre Europa i Rússia, entre occident i un país amb fortes arrels asiàtiques. Els antics grecs van fundar a Crimea la colònia grega de Quersoneso, com si fos la nostra Empúries. El cristianisme va penetrar a Rússia pel Mar Negre i, fins la caiguda de Constantinopla en mans dels turcs, l’església russa depenia del patriarca de Constantinopla. Amb la desaparició de l’Imperi Bizantí, els reis de Rússia es van proclamar els seus hereus: el títol Tzar deriva de Caesar, una neboda de l’últim emperador bizantí es va casar amb el zar Ivan III i des de llavors a Moscou se la coneix com la Tercera Roma.
Després, durant un parell de segles, la supremacia al Mar Negre va passar a mans de l’Imperi turc, i Crimea va ser un territori depenent del Soltà. La lenta agonia dels territoris turcs a Europa va començar amb la disputa de russos i turcs per Ucraïna i Crimea. El 1783 Rússia va aconseguir l’annexió de Crimea i va incorporar al seu territori la població autòctona, els tàrtars, de religió musulmana. Amb l’annexió es va fundar la ciutat de Sebastopol i va començar el repoblament de Crimea amb immigrants russos. Avui Sebastopol continua sent la base naval de la flota de guerra russa del Mar Negre.

La consolidació de Rússia com a potència europea durant el S.XVIII, amb els regnats de Pere el Gran i Catalina la Gran, va culminar amb les Guerres Napoleòniques, quan l’exèrcit rus, després de derrotar a la Gran Armée, va arribar fins a París. El Tzar Alexandre II es va passejar per París i Viena com el gran vencedor de la guerra. Aquest paper principal de Rússia en la derrota de Napoleó va despertar les alarmes entre les altres potències del moment: Gran Bretanya, Àustria i França. El 1854, en una nova guerra entre Rússia i els turcs, aquests països occidentals van lluitar al costat dels turcs per frenar l’expansió russa pel Mar Negre i la possibilitat de què arribessin a conquerir Istanbul i els Dardanels. La Guerra de Crimea (1854-1856), amb el setge i conquesta de Sebastopol per part d’anglesos i francesos, amb episodis tan cinematogràfics com la batalla de Balaklava, va ser sentida pels russos com una humiliació i una intromissió dels europeus occidentals. Va generar la desconfiança que sent encara Rússia cap a Occident i un sentiment d’inferioritat davant les noves potencies industrials.

Durant la Primera i Segona Guerres Mundials, Ucraïna i Crimea van tornar a ser camp de batalla, ara amb Alemanya. El tractat de Brest-Litovsk de 1918 entre Alemanya i el nou govern bolxevic de Rússia reconeixia la independència de Ucraïna i la convertia en un estat satèl•lit alemany. Durant la invasió de Hitler de la URSS, Ucraïna va ser el principal camp de batalla, the bloody lands com algú l’ha anomenat, amb la persecució de la nombrosa població jueva que descriu la novel•la Les Bienveillantes i amb una part del nacionalisme ucraïnès lluitant al costat del nazis. Sebastopol va tornar a viure un nou setge, de 240 dies, abans de caure en mans dels alemanys.

El conflicte d’aquests dies és la continuació d’aquesta llarga història. Rússia no va reconèixer la sobirania Ucraïna sobre Crimea fins el 1997, sis anys més tard de proclamada la independència després de la desaparició de la URSS, i no hi renunciarà fàcilment. Tolstoy, que va lluitar a la Guerra de Crimea, acaba el seu relat El Setge de Sebastopol: una sensació propera al penediment, a la vergonya, a l’odi, i amb indescriptible amargura en el cor, sospiraven tots penosament, proferint terribles amenaces contra l’enemic i llançaven, a l’arribar a la costa nord, una última mirada sobre Sebastopol abandonada.

Publicado en Europa, Historia, Kenneth Martinez, Política general | Etiquetado | Deja un comentario