CRIMEA 1854-2014

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell

La UE contempla aquests dies entre sorpresa i preocupació la pervivència real de la geopolítica en la seva frontera Est, a Ucraïna, i s’enfronta a una mena de dimensió desconeguda. L’enfrontament civil sota zero i coberts de neu entre partidaris d’una aproximació a Occident i aquells partidaris de mantenir els llaços amb la Mare Rússia afecta directament a l’orgull, història i interessos russos. Rússia és una gran potència exportadora de primeres matèries, que li garanteixen la seva influència mundial, però sense sortides als oceans. Els estrets dels Dardanels al Mar Negre/Mar Mediterrani i els estrets danesos entre el Mar Bàltic/Mar del Nord li deixen com a única via oberta el port gelat de Múrmansk, a l’Oceà Àrtic. Aquesta és la feblesa geogràfica de Rússia, una mena de geni tancat dins d’una làmpara màgica. Però a més, el Mar Negre i Crimea han estat el pont entre Europa i Rússia, entre occident i un país amb fortes arrels asiàtiques. Els antics grecs van fundar a Crimea la colònia grega de Quersoneso, com si fos la nostra Empúries. El cristianisme va penetrar a Rússia pel Mar Negre i, fins la caiguda de Constantinopla en mans dels turcs, l’església russa depenia del patriarca de Constantinopla. Amb la desaparició de l’Imperi Bizantí, els reis de Rússia es van proclamar els seus hereus: el títol Tzar deriva de Caesar, una neboda de l’últim emperador bizantí es va casar amb el zar Ivan III i des de llavors a Moscou se la coneix com la Tercera Roma.
Després, durant un parell de segles, la supremacia al Mar Negre va passar a mans de l’Imperi turc, i Crimea va ser un territori depenent del Soltà. La lenta agonia dels territoris turcs a Europa va començar amb la disputa de russos i turcs per Ucraïna i Crimea. El 1783 Rússia va aconseguir l’annexió de Crimea i va incorporar al seu territori la població autòctona, els tàrtars, de religió musulmana. Amb l’annexió es va fundar la ciutat de Sebastopol i va començar el repoblament de Crimea amb immigrants russos. Avui Sebastopol continua sent la base naval de la flota de guerra russa del Mar Negre.

La consolidació de Rússia com a potència europea durant el S.XVIII, amb els regnats de Pere el Gran i Catalina la Gran, va culminar amb les Guerres Napoleòniques, quan l’exèrcit rus, després de derrotar a la Gran Armée, va arribar fins a París. El Tzar Alexandre II es va passejar per París i Viena com el gran vencedor de la guerra. Aquest paper principal de Rússia en la derrota de Napoleó va despertar les alarmes entre les altres potències del moment: Gran Bretanya, Àustria i França. El 1854, en una nova guerra entre Rússia i els turcs, aquests països occidentals van lluitar al costat dels turcs per frenar l’expansió russa pel Mar Negre i la possibilitat de què arribessin a conquerir Istanbul i els Dardanels. La Guerra de Crimea (1854-1856), amb el setge i conquesta de Sebastopol per part d’anglesos i francesos, amb episodis tan cinematogràfics com la batalla de Balaklava, va ser sentida pels russos com una humiliació i una intromissió dels europeus occidentals. Va generar la desconfiança que sent encara Rússia cap a Occident i un sentiment d’inferioritat davant les noves potencies industrials.

Durant la Primera i Segona Guerres Mundials, Ucraïna i Crimea van tornar a ser camp de batalla, ara amb Alemanya. El tractat de Brest-Litovsk de 1918 entre Alemanya i el nou govern bolxevic de Rússia reconeixia la independència de Ucraïna i la convertia en un estat satèl•lit alemany. Durant la invasió de Hitler de la URSS, Ucraïna va ser el principal camp de batalla, the bloody lands com algú l’ha anomenat, amb la persecució de la nombrosa població jueva que descriu la novel•la Les Bienveillantes i amb una part del nacionalisme ucraïnès lluitant al costat del nazis. Sebastopol va tornar a viure un nou setge, de 240 dies, abans de caure en mans dels alemanys.

El conflicte d’aquests dies és la continuació d’aquesta llarga història. Rússia no va reconèixer la sobirania Ucraïna sobre Crimea fins el 1997, sis anys més tard de proclamada la independència després de la desaparició de la URSS, i no hi renunciarà fàcilment. Tolstoy, que va lluitar a la Guerra de Crimea, acaba el seu relat El Setge de Sebastopol: una sensació propera al penediment, a la vergonya, a l’odi, i amb indescriptible amargura en el cor, sospiraven tots penosament, proferint terribles amenaces contra l’enemic i llançaven, a l’arribar a la costa nord, una última mirada sobre Sebastopol abandonada.

Anuncios

Acerca de pscvendrell

Treballem per millorar la nostre vila. Aquest espai vol ser un lloc de debat plural i participatiu obert a tots els vendrellencs i vendrellenques. També ens pots trobar a twitter @PSCVendrell i a Facebook, o a la pàgina web www.marticarnicer.cat i a elvendrell.socialistes.cat
Esta entrada fue publicada en Europa, Historia, Kenneth Martinez, Política general y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s