MEMÒRIA HISTÒRICA EN 50 METRES QUADRATS

Regidor del PSC a l'Ajuntament del Vendrell

Regidor del PSC a l’Ajuntament del Vendrell

Esborrats pràcticament tots els símbols i monuments d’extaltació que la dictadura havia aixecat per tota Catalunya, sovint surt el cas de les plaques de les vivendes de protecció oficial de l’antic Ministerio de la Vivienda. Plaques que ens porten el record de tot una època. Durant el primer franquisme, el país vivia envoltat de misèria, amb escassetat dels productes i infraestructures més bàsiques.

Acabada la guerra, es calcula que van quedar destruïdes 250.000 vivendes, i els anys posteriors, amb la falta de materials per a la construcció i l’Estat sense capacitat per fer inversions en habitatges, van convertir la manca i els preus alts de les vivendes en un problema social molt greu. Aquesta situació es va agreujar amb l’inici del fort creixement demogràfic del baby boom i amb els massius moviments migratoris interns que van desplaçar centenars de milers de persones de les regions més pobres d’Espanya cap a les ciutats més desenvolupades. En aquells anys, la dictadura combinava cínicament un paternalisme feixista cap a les classes treballadores amb la disciplina cuartelaria, els abusos de les presons massificades i l’ambient d’un internat religiós. La Falange, encara que desplaçada del poder polític per les lluites internes de les famílies franquistes i per la derrota del feixisme en la Segona Guerra Mundial, va continuar sent l’instrument de control social del règim.

A partir de la segona meitat dels anys 50, l’Obra Sindical del Hogar, organisme de l’Estat franquista, va construir per tot el país conjunts de blocs de vivendes que conformaven barris, les conegudes com a casas baratas. Només entre 1955-1957 va aixecar més de 56.000 vivendes (durant la bombolla immobiliaria es construien unes 500.000 vivendes anuals). Aquests blocs de pisos, a les afores de les poblacions, de poques plantes, i separats per plazoletas, van ser l’entorn urbà de la classe treballadora d’aquells anys. Pisos de 50 m2, amb un menjador al voltant del qual s’obren tres habitacions i la cuina, i amb un petit rebedor amb el lavabo, on vivien famílies nombroses i amb membres de vàries generacions.

Pisos tan petits obligava a que la vida es fes al carrer, a les plazoletas, on els nois jugàvem a futbol utilitzant com a porteries els balcons baixos dels primers pisos. En aquells barris plens de famílies immigrants d’arreu d’Espanya, la integració en la realitat catalana era difícil. La majoria dels fills d’aquells primers propietaris van progressar econòmicament i van marxar. Mentre, els pares es quedaven i els feien avis, però encara van veure com durant la transició l’atur i la droga els colpejava fort. El temps ha anat deteriorant aquests blocs de pisos i els seus propietaris, ara pensionistes, no poden fer front a la rehabilitació, ni és possible instal•lar ascensors per fer-los-hi la vida més fàcil. En els últims anys, l’edat ha provocat un canvi de propietaris; els preus més assequibles d’aquests pisos petits i senzills ha fet que els nous veïns siguin majoritàriament famílies estrangeres. Famílies que han tornat a omplir les plazoletas amb nens jugant a pilota, però en barris cada vegada més degradats.

Les casas baratas són testimoni de la Història d’aquest país, són part de la memòria històrica d’una part de la societat que va lluitar durant el franquisme per sortir de la misèria; com va dir Paco Candel, bé podria ésser que en el curs de les dues generacions venideres la catalanitat passés a aquests altres catalans. Però sobretot són records per als que hem viscut en elles i que pensem que, a més del necessari suport de les administracions per a la seva rehabilitació, amb el temps s’haurà d’impulsar la catalogació d’aquests conjunts arquitectònics com Bens Culturals d’Interès. Aquesta categoria de protecció del patrimoni ajudaria a conservar els elements originals i assegurar-ne la transmissió a les generacions futures de la rica història social que guarden 50 m2.

Kenneth Martínez

Anuncios

Acerca de pscvendrell

Treballem per millorar la nostre vila. Aquest espai vol ser un lloc de debat plural i participatiu obert a tots els vendrellencs i vendrellenques. També ens pots trobar a twitter @PSCVendrell i a Facebook, o a la pàgina web www.marticarnicer.cat i a elvendrell.socialistes.cat
Esta entrada fue publicada en El Vendrell, Historia, Kenneth Martinez, PSC Vendrell y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s